L'Institut Valencià d'Egiptologia junt amb la Caixa Rural de Castelló organitzen per al dia 11 de desembre del 2008 la conferència "Akhenatón i el somni d'un faraó solar" que impartirà l'egiptòleg i membre de l'IVDE José Lull.

L'esdeveniment tindrà lloc a les 19:30 hores en el Saló d'actes del Centre Social Sant Isidre de Caixa Rural Castelló (carrer Enmedio, 49 - Castelló).

Entrada lliure fins a completar aforament.

AKHENATÓN I EL SOMNI D'UN FARAÓ SOLAR

A mitjan s. XIV a.C. Egipte tanca, amb Amenhotep III, un dels regnats més pròspers de la seua història. Durant el seu govern i el dels seus antecessors immediats una divinitat solar, Aton, va guanyant a poc a poc l'afecte en les altes esferes del poder. Aton i altres déus solars, amb més relleu en la història d'Egipte, com el mateix Ra, havien de recobrar la seua importància i equilibrar la desmesurada riquesa i influència del déu Ammó i el seu clero.

Només un faraó, Akhenatón, successor de Amenhotep III, es va atrevir a portar a Aton al màxim alt del panteó oficial egipci, afavorint un nou i peculiar estil artístic com a mostra del nou orde, i inaugurant una nova capital com a seu impol·luta del solar Aton, la ciutat de Akhetatón. Els principals recursos del país fluïxen ara cap esta ciutat, i les majors ofrenes es dediquen a Aton.

Amb això, el revolucionari faraó, es va guanyar l'enemistat dels cossos sacerdotals de què, fins al moment, havien sigut els principals i tradicionals déus d'Egipte. Al ser els temples unitats econòmiques, de gran influència, la decadència de molts d'estos no va fer sinó propiciar la crisi, a més, es va veure aguditzada per l'aparent desídia de la diplomàcia del faraó respecte als assumptes estrangers, amb la qual cosa moltes places a Síria i Llevant es van perdre a les mans dels hittites i els seus aliats.

En esta època, sorgix, a més, la influent Nefertiti, esposa d'Akhenatón. Ambdós portaran les seues creences fins al final, conformant amb Aton una autèntica tríade. El desenllaç de l'aventura solar d'Akhenatón continua sent una incògnita, per la qual cosa el Dr. Lull tractarà d'exposar algunes de les més suggeridores hipòtesis entorn del final d'este apassionant període.

JOSÉ LULL

Nascut a Gandia. Llicenciat en Egiptologia per la Universitat de Tübingen (Alemanya). Llicenciat en Arqueologia i Doctor en Història per la Universitat de València. Entre 1998 i 2005 va treballar en el Departament d'Egiptologia de la Universitat de Tübingen com auxiliar científic i investigador postdoctoral del MEC.
Ha participat en excavacions en les necròpolis de Dra Abu el-Naga i el-Asasif, i actualment és membre del projecte Sen-en-Mut en Deir el-Bahari. Membre del projecte Die dritte Zwischenzeit amb la Universitat de Tübingen.

Impartix actualment cursos sobre cultura egípcia a la Universitat d'Alacant, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Complutense de Madrid. Membre del Comité Científic del Butlletí de l'Associació Espanyola d'Egiptologia. Coordinador de la Secció d'Arqueoastronomía i president d'Honor de l'Agrupació Astronòmica de la Safor.

Com a investigador, és autor de més de setanta articles, així com dels llibres següents: Les tombes reials egípcies del Tercer Període Intermedi (dinasties XXI-XXV) British Archaeological Reports, 1045 (Oxford, 2002), L'astronomia en l'antic Egipte, Publicacions de la Universitat de València (València, 2005, reeditat en 2006), Els summes sacerdots d'Ammó tebans de la wHm mswt i dinastia XXI, British Archaeological Reports, 1469 (Oxford, 2006) i, com a editor, Treballs d'Arqueoastronomía. Exemples d'Àfrica, Amèrica, Europa i Oceania, Agrupació Astronòmica de la Safor (Oliva, 2006).

Especialista en el Tercer Període Intermedi egipci. La seua passió per l'astronomia li ha portat a un estudi especialitzat de l'antiga astronomia egípcia. Col·labora amb l'Institut d'Astrofísica de Canàries.