"És possible que deguem el sistema de regadiu a l'antic imperi egipci"

Entrevista realitzada a Francisco Fayos (president de l'IVDE) i Vicente García Fons (ValènciaHui - 26 de juny del 2007) per María Márquez

Humils estudiosos de faraons i jeroglífics, posen al servei dels valencians els seus coneixements sense ànim de lucre i s'indignen amb l'absència d'estudis reglats. Davant de l'espoli, són cauts i lloen la labor dels primers antropòlegs francesos. Sobre la construcció de les piràmides “Passen paraula“, però d'esoterisme res.

De les institucions públiques només han rebut silenci des de la seua fundació (2003). Una cosa que els xoca per les llargues cues de la mostra faraònica en l'Almodí (2004) i l'èxit dels cursos sobre introducció als jeroglífics que impartix Fayos. Sorpresos davant d'aquesta falta d'interés, reivindiquen la figura del difunt Vicente Vidal Bueso, sacerdot valencià que va departir sobre egiptologia amb la mateixa Agatha Christie.

Quins aspectes els interessen més de l'egiptologia?

Francisco Fayos: La lingüística i la vida quotidiana (agricultura, metal·lúrgia). Jo intente preocupar-me sobre el que li pot interessar a la gent sobre Egipte per a transmetre aqueixos coneixements.

Vicente Garcí­a: A mi m'interessa l'arqueologia i sobretot els grans enigmes de la Vall dels Reis. També els aspectes polítics i militars. Eren uns extraordinaris metges a pesar que era una medicina molt bàsica, però és que no tenien recursos. Sobretot eren grans traumatòlegs degut als accidents en les gegantines construccions.

La gent viatja molt a Egipte però sense aprofundir en la seua història­

VG: És una civilització molt atraient. Els interessen les tombes i les mòmies. El seu coneixement bàsic li'l deuen sobretot a les pel·lícules.

FF: A València hi ha un exemple recent de l'atracció que desperta: l'exposició que la Generalitat va organitzar amb Bancaixa en l'Almodí va ser un èxit rotund de públic. A la gent li agrada, encara que els motius siguen molt variats. Ara està de moda a Espanya. Hem d'impulsar el coneixement cap a àrees més culturals. No es tracta només de veure futbol.

Què els pareix que les joies de la civilització estiguen en museus estrangers?

VG: Hi ha una doble teoria. D'una banda, es pensa que els grans arqueòlegs van espoliar, i pot ser. Jo diria que sí que va haver-hi una certa fraudulència. Però també és veritat que si no se l'hagueren emportat als seus països, nosaltres no els haguérem conegut: estarien destruïts o en mans de grans col·leccions privades. El Metropolitan de Nova York alberga meravelles i no obstant això el Caire més que un museu és un magatzem, perquè no està preparat.

FF: És una pregunta molt compromesa on la resposta políticament correcta pot ser molt variada. Jo partisc que cada cultura té dret a tindre el seu propi patrimoni artístic. Al llarg de la història, moltes obres van eixir del país fins i tot en connivència amb el propi govern egipci, però el tràfic il·legal existix.

VG: Auguste Mariette, un egiptòleg francés, va frenar l'espoli i va crear la seguretat davant de l'antiguitat egípcia. Ell va ser el fundador del museu actual d'El Caire i està soterrat quasi amb honors de faraó. Abans de la seua arribada, els pobletans excavaven i malvenien peces.

FF: Mariette, Maspero. Molts estrangers van ser els que van posar orde i van aconseguir que es desenrotllara l'egiptologia en el mateix Egipte. Fins a la seua arribada es donaven situacions curioses, com la crema de papirs perquè desprenien olor de sàndal o el robatori de pedres de monuments per a fer cases.

VG: A Luxor van fer una mesquita.

FF: En els hipogeus, que comptaven amb pintures extraordinàries es ficava el bestiar i es feien fogueres. Fins que es van donar compte que tot açò interessava als occidentals.

VG: A finals del segle XIX i principis del segle XX hi havia un gran desgavell. Ara hi ha calendaris d'excavació, un diners que cal pagar.

Hem heretat alguna cosa d'ells?

VG: No van arribar a les nostres costes com altres cultures, perquè els egipcis no eren grans navegants i van limitar la seua àrea d'influència als desplaçaments terrestres, si bé és cert que van arribar a Palestina i Mesopotàmia.

FF: Els egipcis antics no van arribar a Espanya d'una forma directa. No obstant això, a València hi ha teories que tenen una certa base entorn del regat valencià. Molts estudiosos apunten que el tradicional sistema de reg va vindre a través de la cultura musulmana, i aquesta pareix que procedisca de tropes musulmanes del mateix Egipte. No és una cosa demostrable al cent per cent, però hi ha molts indicis. Jo sí que crec que els valencians podem deure el sistema de regat a l'antic imperi.

VG: Aqueixos sistemes en les grans séquies sí que s'han vist a Egipte. Però no sabem d'on procedix amb absoluta seguretat.

Què els agradara saber de les grans incògnites que encara existixen?

VG: A mi m'agradara descobrir més faraons. L'ideal seria que es fera una labor de restauració ben feta en la Vall dels Reis, perquè ara moltes de les tombes porten anys tancades.

FF: Seria meravellós trobar un jaciment on apareguera una gran quantitat de papirs sobre tots els temes.

VG: Sabríem molt més d'Egipte si no hagueren destrossat la Biblioteca de Alexandria, que albergava 36.000 volums. A més de ser extraordinaris, apuntaven tot el que feien.

Sobre la construcció de les piràmides per quines teories es decanten?

VG: Una teoria diu que les van fer amb rampes d'arena arrossegant grans blocs. Per exemple, es diu que per a la piràmide de Keops van treballar diàriament 100.000 hòmens durant 20 anys. Però no coneixien la roda, no se sap d'on portaven les pedres... Una última teoria és que les van construir per dins mitjançant bastides. Tampoc se sap la seua finalitat.

FF: Les respostes són molt complexes. Val més no contestar-les (rialles).

I la relació amb el Machu Pichu a través de marcians o teories màgiques?

FF: Només crec en les qüestions científiques. Recórrer al mite o als marcians, em pareix descartable.

VG: La veritat és que no es pot donar una explicació categòrica perquè ens falta molta informació.