Exposició 'Cleopatra i els Cèsars' a Hamburg
Del 28 d'octubre del 2006 al 4 de febrer del 2007 té lloc al Bucerius Kunst Forum d'Hamburg l'exposició que porta per títol “Cleòpatra i els Cèsars”. Cap altra dona en la història ha estimulat la imaginació de les generacions següents tant com Cleòpatra VII: faraó, dona d'estat i femme fatale.
Amant de Cèsar i Marc Antoni; August la va veure com una amenaça per a l'imperi romà i la va conduir la mort. August va intentar esborrar el seu record, però molt al contrari del seu propòsit, el mite de Cleopatra no ha fet més que créixer. Encara hui, ella és objecte de fascinació per part de pintors, escriptors, músics i directors de cine.
Basant-se en les evidències arqueològiques, l'exposició dirigix la nostra atenció al personatge històric, i no al mite. El nucli de l'exposició és una de les més famoses escultures de l'antiguitat clàssica, la anomenada Venus d'Esquilino, que segons el conservador Bernard Andreae, es tracta d'un retrat de Cleopatra i no d'una imatge idealitzada de la deessa de l'amor. Peces prestades pels Museus Capitolinos i del Vaticà, Louvre, British Museum, Staatliche Musee de Berlín, i altres grans col·leccions dels Estats Units, Israel i Algeria ens permeten fer comparacions entre la Venus d'Esquilino i un gran grup de bustos, esteles, relleus, monedes, etc. que mostren la figura de Cleopatra, així com altres personatges importants en la seua vida, inclosos els seus amants i fills, amics i enemics.
La segona part de l'exposició està dedicada a Cleopatra com a tema de les arts visuals entre els segles XVI i XIX. Aproximadament una vintena de treballs, entre els que es troba una pintura de Miguel Ángel de la Casa Buonarotti a Florència, pintures de Jan Atalaien, Johann Heinrich Tischbein, Angelika Kauffmann i Hans Makart, ens mostren com cada artista ha reinterpretat la figura de Cleopatra per a reflectir el seu propi temps.
