"Salvant les distà ncies, quan parlem de l'antic Egipte estem parlant d'un estat modern"
Entrevista a Francisco Fayos, president de l'IVDE (l'Eliana 2000 - Setembre 2004) per Voro Contreras Marco. Realitzada en castellà i traduïda al valencià .
És ben sabut que quasi tot aquell que visita Egipte alguna vegada, ve sorprés per una cultura totalment aliena a la seua, enlluernat per una civilització amb més de 5.000 anys d'antiguitat. Una civilització que, conforme passen els anys, va donant-nos més sorpreses. El nostre veà Francisco Fayos va ser una d'eixes moltes persones a qui l'antic Egipte els va marcar, inclús abans de visitar les seues terres. I és de les poques que, hui en dia, continua descobrint coses i intenta mostrar-se-les a la resta dels mortals com el tresor que verdaderament és. El pròxim dia 16, en el Centre Sociocultural i de la mà de Fayos, el nostre poble arribarà molt prop d'eixa antiga civilització, de les seues gents i de la seua vida quotidiana.
Què té la cultura egÃpcia que absorbix tant als que l'estudien com als que la coneixen un poc més de passada?
És quelcom fascinant. Jo vaig començar de casualitat buscant fer una tesi doctoral sobre història antiga fa 15 anys, estudiant jeroglÃfics egipcis, i a partir d'acà me va ser contagiant. El per què? És molt difÃcil de saber. És un món molt complex, molt ric. Ja no sols el que es veu a primera vista, és a dir, el món dels faraons; sinó també, el que és més atractiu per a mi, la vida quotidiana, el poble, la gent.
Un bon exemple de la popularitat de la cultura egÃpcia va ser l'èxit de la recent exposició de Bancaixa...
Afortunadament ja era hora. Les 70 i tantes peces que es van exposar ha sigut la col·lecció més completa que ha vingut a Espanya. I ha sigut un èxit popular, havien cues per a entrar rodejant l'edifici. Però cal acceptar l'èxit de l'exposició posant alguns matisos. Ha donat la sensació d'un poc d'improvisació, fins a tal punt que s'haguera pogut traure una rendibilitat social més gran senzillament realitzant més actes al voltant de l'exposició, i que haurien donat a València una rellevà ncia internacional.
Com és el món de l'egiptologia a València?
En l'Institut Valencià d'Egiptologia portem treballant un any i mig, hem començat i no som molts. Som gent que des de fa anys estem ficats en açò, però hi ha molta més que està interessada en este món, i per això esperem ser prou més dins de poc. A mitjà i llarg termini nostre objectiu és formar una associació amb nivell, que puga investigar i publicar. En este moment principalment treballem a nivell divulgatiu, intentant que la gent conega eixa cultura, descobrint també la seua escriptura.
I dins d'esta labor divulgativa està la conferència que donaràs el pròxim dia 16 de setembre.
Efectivament. Tracta de la vida quotidiana, a través de les pintures trobades en una tomba. S'anomena 'La vida quotidiana en la pintura de la tomba de Najt'. Este era un alt funcionari de l'època de Tutmosis IV, que ho van soterrar en una necròpolis per a alts funcionaris. Parlarem de les seues pintures i a partir d'acà de la seua vida quotidiana, que la gent puga veure que els egipcis amaven la vida. Najt era un astrònom, que era una figura molt important dins de la cultura egÃpcia, una cultura agrÃcola en què els astrònoms estudiaven quan s'anaven a produir les inundacions, o les pluges o les èpoques de sequera.
Quant ens queda per descobrir d'eixa cultura?
Queda molt. Normalment el que es descobrix està en les tombes i en els temples, però cal tindre en compte que també vivien en els seus pobles i ciutats, que no han perdurat. Egipte no és una cultura que visquera exclusivament per al moment de la mort. Eren gents que vivien intensament, amb el seu treball, la seua famÃlia, els seus plaers i les seues festes. I, com qualsevol civilització, tenien la seua forma d'arribar al més enllà .
Què ha aportat l'antic Egipte a la nostra cultura?
El que ha aportat a la cultura occidental és difÃcil de precisar... Hi ha una cosa que em sorprén: la tremenda organització estatal que tenien. Era una cultura agrÃcola que per a sobreviure i produir més creen una tremenda organització estatal en el vèrtex de la qual està el faraó i en el que cada un té un paper. El poble contribuïx a les construccions i l'estat recapta i distribuïx. Salvant les distà ncies estem parlant de l'estat modern.
O, per exemple, una cervesa com esta que ens estem prenent crec que també ve dels egipcis...
Jo no sé si la van inventar ells. El que és cert és que la feien i la bevien, i l'anomenaven 'hnk.t' erò no s'assemblava res a la cervesa que nosaltres coneixem. Era una beguda fermentada que la feien a base de pans d'ordi. La prenia el poble principalment, perquè les classes altes bevien vi, 'jrp'.
Què hem de pensar quan vinga un senyor i ens diga que les pirà mides les van fer els extraterrestres?
Pensarem que eixe senyor ha dit una solemne favada i que no cal fer-li cas. Les pirà mides les van fer els egipcis, i això està més que demostrat. Tota la imatge que tenim de l'antic Egipte per la via cinematogrà fica no té molt a veure amb el que va ser en realitat, i menys la imatge sensacionalista que es ven des que es va descobrir la tomba de Tutankhamon i els periòdics van inventar tot això de la maledicció.
Quina era la importà ncia del faraó en l'antic Egipte? I la del Nil?
El fet que el faraó fora fill d'un déu formava part de l'orde i de l'equilibri en què creien. De que fora un déu depenien fins a les crescudes del Nil i, per tant, la seua supervivència. I el Nil era la vida, si no hi ha Nil, la vida no existix. Quan estudiava, traduÃem un text egipci que deia: 'Que trist és ser riu sense aigua'. El Nil per a ells era tot.
Veus alguna 'mòmia' polÃtica en el nostre poble?
Mòmies hi ha en totes parts. Cada un que siga el seu propi arqueòleg i que les descobrisca.
Finalment, què podran descobrir els lectors de l'Eliana 2000 si van a la conferència del dia 16?
Tindran l'oportunitat de conéixer quelcom tan curiós i interessant com és la manera en què vivien antigament els egipcis, lluny de la distorsió de les pel·lÃcules. Açò és un món complex, que no té res a veure amb 'La mòmia'. No veuran gens meravellós ni sublim, només el que en veritat té d'atractiu eixa cultura: la seua vida quotidiana.
L'Eliana 2000 Setembre del 2004 Voro Contreras Marco



